Esdeveniment del Mes a la PaRocia
Dissabte 17 de setembre
QUIM VILA
en directe
Vaig néixer per imperatiu fetal a Vic, per tant sóc català de llengua. Vaig venir al món, doncs, un onze de maig del 68 del segle passat i sóc, per imperatiu legal, de Moià, llogarret on em van empadronar, per sufragi censitari, els meus pares. Tot i això, amb els meus 5 lustres i escaig cronològics, 26 fisiològics i 11 mentals, no em puc queixar, en absolut, del probablement injust tracte dispensat, a la meva persona, per part de la capriciosa mare naturalesa. Així doncs, sóc un moianès més, que passeja el seu organisme entre els seus semblants inquiets per les disciplines artístiques i el seu cosmopolitisme, en contraposició als obsessionats, en ser els més rics del cementiri i en mantenir la seva congènita enveja envers els béns materials del proïsme. Grato la guitarra des dels 9 anys i la toco des dels 17, edat en la que em vaig preguntar a quin collons de conservatori o similar s'ensenyava a tocar aquell instrument elèctric diabòlic (que representava tot el costat obscur de la força musical) com ho feia l'Eric Clapton, en Jimi Hendrix i Knopfflers varis. Així que, després d’unes primerenques classes particulars, vaig decidir que havia d’anar de cara a barraca i em vaig anar matriculant a l'Aula de Música amb l’assiduïtat que els meus humils ingressos m’ho permetien (estigma que encara conservo desgraciadament, malgrat diversos esforços, amb gran perseverança) i amb aquella despreocupació de ser "una persona de profit” el dia de demà . Mica a mica, i gràcies a aquests estudis i les farres que comportaren, em vaig poder anar traient l’enquistament harmònico-rítmic que moldeja una sòlida formació musical en l’escoltisme (moviment juvenil confessional que normalitza en grans sobredosis, melodies del folk americà) També em va costar molt desempallegar-me de la boina virtual d’intolerància cultural agro-pecuària que provoca tota ingerència ideològica forània que posi en perill l'axioma del "sempre s’ha fet així" Així que em vaig sentir cada vegada més atret per aquells estranys acords quatríades, de sonoritats misterioses i suggerents. Després d’un breu parèntesi en el rock català, vaig ficar-me de ple en el món del jazz, amb aquell respecte similar al d'un primer dia de classe d'una art marcial qualsevol. |
I de la barreja de la meva impotència interpretativa, però alhora entusiasta, del swing i d'unes lletres més o menys irreverents per la vigent moral actual, politícament correcta, va sorgir entre setges en bars i gots plens fins la boia, Eutanàsia Col·lectiva: un bateria de Sitges, un contrabaixista d'Igualada, un saxofonista de Castellterçol, una cantant del Prat de LLobregat i un guitarrista, compositor, lletrista i, essent autocríticament molt generós: cantant.
I després de tota aquesta humil trajectòria vital i arribant a la conclusió que...
a) es pot aportar quelcom nou al panorama de la música que, per norma general, des del meu analfabetisme i indocumentació musical, una bona part anomeno "música de corba", salvant de la crema honroses excepcions (quasi tot són temes de temàtica pre-púber amb gran manca de talent i innovació creativa que sols pots escoltar a la ràdio quan condueixes per una corba, perquè tens les mans al volant i no pots canviar d'emissora)
b) que podria aprofitar la meva raresa d’estereotip social i el meu verb humil per defecar-me verbalment en tot allò que em fa ràbia, fent especial esment a tabús i usos antropològics surrealistes.
c) que podia emular des de la distància, obviament, els meus ídols musicals i lletristes preferits com en Joe Pass o el mateix Sabina;
d) que si per aquelles coses del destí podia enregistrar uns discos amb uns musicassos de bandera i sortir a tocar per aquests móns nocturns de Déu, bohemis i fotre quatre calés per invertir-los ràpidament en felicitat i oblidar-me així de la meva feina a la B.B.V.A. ("bodas, bautizos y varios acontecimientos")
e) que, com que per primera vegada feia la música que sentia i això em permetia compaginar els meus dos orgasmes preferits com són escriure (cançons i textos) i l'altre, havia arribat l'hora de provar de barrejar unes harmonies de jazz amb unes lletres més o menys aconseguides en català.
“Bueeeno”... Ara aquí em vindria a referir a activitats vàries realitzades que us ajudaran a completar el meu perfil psicòtic:
Professor de dibuix d'E.G.B i classes particulars vàries.
Professor ocasional d'anglès i llatí.
Monitor de tennis (d'això en conservo encara una escoleosi de diccionari).
Porter de futbol d'alevins, infantils i juvenils del C.E. Moià (una ròtul.la personalitzada a cops de tac d’alumini).
Monitor de boy-scouts, minyons escoltes Sant Jordi.
Acostador de lampista un estiu ( "nen, acosta'm el tornavís, nen, acosta’m les alicates")
Manobre dos estius (un a la destrucció i l'altre a la construcció)
Professor de guitarra, baix elèctric i bateria a la meva escola on, passant-me pel folre Montesquieu, sóc director, gerent, secretari, cap d’estudis i bidell
Membre de la B.B.V.A.
Professor de música a l'E.S.O amb el patrocini de l'A.P.A..
Col·laboracions amb articles en revistes comarcals.
Elaboració de materials pedagògic musical (contes musicals, cançoners, CDs de nadales, fibra-música en general: música que toca la fibra i que la compren els pares dels alumnes i la gent tendre en general)
Composar, arranjar i tocar per gent amb potencial econòmic (ser músic és una feina i no una O.N.G !!!)
Dos anys a Ràdio Moià.
Vàries col.laboracions instrumentals amb cantautors i grups.
I més recentment, col·laborador en vàries teles i ràdios.
Guanyador del Sona9, 2002, en la categoria de cancó d’autor.
Músic del Mes el desembre de 2005
?
?
Altres conquestes acadèmiques són:
Educació General Bàsica, B.U.P i C.O.U 1 i 2 (1r campió de billar i 2n de futbolí).
Tres cursos de Psicologia a la Central
Dos cursos de Filosofia a la facultat de Teologia ( juro que no és conya)
Un de Magisteri
Estudis de música a l'Aula fins acabar els estudis o el que és el mateix, l'excedent per pagar-me'ls.
Català i castellà escrits, parlats somiats i insultats.
Ferst Sertifiqueit i Sisiem Nibó de Fransé.
Estudis primaris de catecisme amb l’obtenció dels sagraments del Baptisme (amb nota), Comunió (justet), Confirmació (aprovat el setembre), però Eucaristia i Penitència suspesos.
Orde Sacerdotal exempt per haver agafat ciències empíriques i matriculat a Matrimoni no havent esgotat encara totes les convocatòries.
Diploma dels 25 metres de natació (encara me’n faig creus).
Carnet de manipulador d’aliments.
Carnet de conduir moto i cotxe (quan digui això no sé si aquest enunciat tindrà vigència, perquè si ets fots un caramel d’anís ja marques als controls).
Objector de Consciència i Obsessor d’Inconsciència.
I actualment estic estudiant la manera de viure millor del que visc per autodemostrar-me el meu esperit de superació.
I si voleu un consell d'amic...:
NO DIGUEU MAI D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ, AQUESTS GENITALS NO ELS LLEPARÉ I AQUEST CAPELLÀ NO ÉS EL MEU PARE.
APROFITEU EL TEMPS, QUE QUAN ENS FEM GRANS, DÉU NOSTRE SENYOR ENS TREU SEMPRE LES FORCES, PERÒ MAI LES GANES...
QUIM
