dijous, 8 de setembre de 2011

Esdeveniment del Mes a la PaRocia
Dissabte 17 de setembre
QUIM VILA
en directe 

Vaig néixer per imperatiu fetal a Vic, per tant sóc català de llengua.
Vaig venir al món, doncs, un onze de maig del 68 del segle passat i sóc, per imperatiu legal, de Moià, llogarret on em van empadronar, per sufragi censitari, els meus pares.
Tot i això, amb els meus 5 lustres i escaig cronològics, 26 fisiològics i 11 mentals, no em puc queixar, en absolut, del probablement injust tracte dispensat, a la meva persona, per part de la capriciosa mare naturalesa.
Així doncs, sóc un moianès més, que passeja el seu organisme entre els seus semblants inquiets per les disciplines artístiques i el seu cosmopolitisme, en contraposició als obsessionats, en ser els més rics del cementiri i en mantenir la seva congènita enveja envers els béns materials del proïsme.
Grato la guitarra des dels 9 anys i la toco des dels 17, edat en la que em vaig preguntar a quin collons de conservatori o similar s'ensenyava a tocar aquell instrument elèctric diabòlic (que representava tot el costat obscur de la força musical) com ho feia l'Eric Clapton, en Jimi Hendrix i Knopfflers varis.
Així que, després d’unes primerenques classes particulars, vaig decidir que havia d’anar de cara a barraca i em vaig anar matriculant a l'Aula de Música amb l’assiduïtat que els meus humils ingressos m’ho permetien (estigma que encara conservo desgraciadament, malgrat diversos esforços, amb gran perseverança) i amb aquella despreocupació de ser "una persona de profit” el dia de demà .
Mica a mica, i gràcies a aquests estudis i les farres que comportaren, em vaig poder anar traient l’enquistament harmònico-rítmic que moldeja una sòlida formació musical en l’escoltisme (moviment juvenil confessional que normalitza en grans sobredosis, melodies del folk americà)
També em va costar molt desempallegar-me de la boina virtual d’intolerància cultural agro-pecuària que provoca tota ingerència ideològica forània que posi en perill l'axioma del "sempre s’ha fet així"
Així que em vaig sentir cada vegada més atret per aquells estranys acords quatríades, de sonoritats misterioses i suggerents. Després d’un breu parèntesi en el rock català, vaig ficar-me de ple en el món del jazz, amb aquell respecte similar al d'un primer dia de classe d'una art marcial qualsevol.





I de la barreja de la meva impotència interpretativa, però alhora entusiasta, del swing i d'unes lletres més o menys irreverents per la vigent moral actual, politícament correcta, va sorgir entre setges en bars i gots plens fins la boia, Eutanàsia Col·lectiva: un bateria de Sitges, un contrabaixista d'Igualada, un saxofonista de Castellterçol, una cantant del Prat de LLobregat i un guitarrista, compositor, lletrista i, essent autocríticament molt generós: cantant.
I després de tota aquesta humil trajectòria vital i arribant a la conclusió que...
a) es pot aportar quelcom nou al panorama de la música que, per norma general, des del meu analfabetisme i indocumentació musical, una bona part anomeno "música de corba", salvant de la crema honroses excepcions (quasi tot són temes de temàtica pre-púber amb gran manca de talent i innovació creativa que sols pots escoltar a la ràdio quan condueixes per una corba, perquè tens les mans al volant i no pots canviar d'emissora)
b) que podria aprofitar la meva raresa d’estereotip social i el meu verb humil per defecar-me verbalment en tot allò que em fa ràbia, fent especial esment a tabús i usos antropològics surrealistes.
c) que podia emular des de la distància, obviament, els meus ídols musicals i lletristes preferits com en Joe Pass o el mateix Sabina;
d) que si per aquelles coses del destí podia enregistrar uns discos amb uns musicassos de bandera i sortir a tocar per aquests móns nocturns de Déu, bohemis i fotre quatre calés per invertir-los ràpidament en felicitat i oblidar-me així de la meva feina a la B.B.V.A. ("bodas, bautizos y varios acontecimientos")
e) que, com que per primera vegada feia la música que sentia i això em permetia compaginar els meus dos orgasmes preferits com són escriure (cançons i textos) i l'altre, havia arribat l'hora de provar de barrejar unes harmonies de jazz amb unes lletres més o menys aconseguides en català.
“Bueeeno”... Ara aquí em vindria a referir a activitats vàries realitzades que us ajudaran a completar el meu perfil psicòtic:
Professor de dibuix d'E.G.B i classes particulars vàries.
Professor ocasional d'anglès i llatí.
Monitor de tennis (d'això en conservo encara una escoleosi de diccionari).
Porter de futbol d'alevins, infantils i juvenils del C.E. Moià (una ròtul.la personalitzada a cops de tac d’alumini).
Monitor de boy-scouts, minyons escoltes Sant Jordi.
Acostador de lampista un estiu ( "nen, acosta'm el tornavís, nen, acosta’m les alicates")
Manobre dos estius (un a la destrucció i l'altre a la construcció)
Professor de guitarra, baix elèctric i bateria a la meva escola on, passant-me pel folre Montesquieu, sóc director, gerent, secretari, cap d’estudis i bidell
Membre de la B.B.V.A.
Professor de música a l'E.S.O amb el patrocini de l'A.P.A..
Col·laboracions amb articles en revistes comarcals.
Elaboració de materials pedagògic musical (contes musicals, cançoners, CDs de nadales, fibra-música en general: música que toca la fibra i que la compren els pares dels alumnes i la gent tendre en general)
Composar, arranjar i tocar per gent amb potencial econòmic (ser músic és una feina i no una O.N.G !!!)
Dos anys a Ràdio Moià.
Vàries col.laboracions instrumentals amb cantautors i grups.
I més recentment, col·laborador en vàries teles i ràdios.
Guanyador del Sona9, 2002, en la categoria de cancó d’autor.
Músic del Mes el desembre de 2005
?
Altres conquestes acadèmiques són:
Educació General Bàsica, B.U.P i C.O.U 1 i 2 (1r campió de billar i 2n de futbolí).
Tres cursos de Psicologia a la Central
Dos cursos de Filosofia a la facultat de Teologia ( juro que no és conya)
Un de Magisteri
Estudis de música a l'Aula fins acabar els estudis o el que és el mateix, l'excedent per pagar-me'ls.
Català i castellà escrits, parlats somiats i insultats.
Ferst Sertifiqueit i Sisiem Nibó de Fransé.
Estudis primaris de catecisme amb l’obtenció dels sagraments del Baptisme (amb nota), Comunió (justet), Confirmació (aprovat el setembre), però Eucaristia i Penitència suspesos.
Orde Sacerdotal exempt per haver agafat ciències empíriques i matriculat a Matrimoni no havent esgotat encara totes les convocatòries.
Diploma dels 25 metres de natació (encara me’n faig creus).
Carnet de manipulador d’aliments.
Carnet de conduir moto i cotxe (quan digui això no sé si aquest enunciat tindrà vigència, perquè si ets fots un caramel d’anís ja marques als controls).
Objector de Consciència i Obsessor d’Inconsciència.
I actualment estic estudiant la manera de viure millor del que visc per autodemostrar-me el meu esperit de superació.
I si voleu un consell d'amic...:
NO DIGUEU MAI D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ, AQUESTS GENITALS NO ELS LLEPARÉ I AQUEST CAPELLÀ NO ÉS EL MEU PARE.
APROFITEU EL TEMPS, QUE QUAN ENS FEM GRANS, DÉU NOSTRE SENYOR ENS TREU SEMPRE LES FORCES, PERÒ MAI LES GANES...
QUIM




dijous, 16 de juny de 2011

Hola amics.

Us comuniquem que el proper dissabte, dia 18 de juny, la paROCKia tancarà a les 22.30 hores. El motiu és una celebració d'àmbit privat.

Aprofito la ocasió per donar-vos una cordial salutació i ja sabeu que us esperem, com sempre, en els horaris que ja coneixeu.
LLARGA VIDA AL ROCK & ROLL
 
 
************************************

dijous, 2 de juny de 2011

FINAL DE TEMPORADA

Final de temporada de concerts a la PaRock , i quin trós de regal que us tenim preparat ...
 
 
FILIPPO LANDINI 
 
 
en viu al teu local de la música de Balsareny... sonaràn cançons com VIU-LA , MAI NO ÉS MASSA TARD ,  i alguna que altra de la popular serie POLSERES VERMELLES ...un altre dels grups més potents del panorama músical del Rock català pasa per la PaRockia...i per acabar la festa ...
 
 
sessió DJ amb DJ JAMES GOOL & DJ E-15 !!!! 
 
 
Gran festa de la música a la PaRockia....No hi faltis !!!
 
 
Filippo Landini

 

DJ E-15 & DJ JAMES GOOL mini house sesion

 
 

dimarts, 3 de maig de 2011

Concert del mes - BY MITHIC COFFEE DEPT CONTROL

ja forma part de la teva vida quotidana.
Sents el control?



COMPONENTS:
- David Rosell : veu i guitarra.
- Txero Albà : teclats.
- Pere Borralleras : baix.
- Gabi Codina : bateria. 

HISTÒRIA:

El grup es va formar l'estiu de 1999.

El primer disc de la banda "Estació zero" va sortir a finals del 2001, editat per Música Global Discogràfica .

El grup va ser premiat l'any 2001 als Premis de la música catalana atorgats per la revista Enderrock, com a grup revelació del 2001 per votació popular. 
També va realitzar dues gires per Irlanda (2002 i 2003) que els van dur a actuar a les principals ciutats del país: Dublin, Limerick, Galway, Sligo... 

La imatge del grup i una de les seves cançons del disc "Estació zero" van ser protagonistes de una campanya publicitària del departament de joventut de la Generalitat de Catalunya, formada per diferents espots televisius, un espot per cinemes, falques radiofòniques i publicitat gràfica.

El 2003 el grup presenta el seu segon treball discogràfic, anomenat "Sensacions" i editat també per Música Global Discogràfica.

De la gira 2003 de presentació del disc "Sensacions", cal destacar-ne els concerts realitzats al palau St. Jordi de Barcelona (festa 20 anys TV3), el de la plaça major de Vic (dins el MMVV), i d'altres concerts a Madrid, Andalusia, Marroc (dins el marc de la universitat per la pau i la modernitat), Irlanda i Holanda. El grup va actuar el novembre del 2003 com a representants de Catalunya al "Liet festival" que es va fer a Leeuwarden (Frigia-Holanda). 

El 2004 el grup crea i enregistra la cançó "Crida", banda sonora de l'acampada jove d'Arbúcies i segueix la gira de presentació de "Sensacions" que conclou amb uns 40 concerts.
El 2005 surt "Visions" (Música global 2005). 

En la gira de Visions, d'uns 50 concerts, destaquen els concerts fets al palau St. Jordi el 23 d'abril del 2005 i a l'Acampada Jove de St. Celoni, entre d'altres. 

El videoclip de la cançó "Ser del mon" (del disc "Visions"), dirigit i realitzat per Àlam Raja, és premiat com a millor videoclip en català del 2006 en el primer festival de videoclips musicals fet a Barcelona, el "Musiclip Festival 2007". 

"Equilibri" (Música Global 2007) , va ser el següent treball discogràfic. La gira d'Equilibri va constar d'uns 40 concerts, dels quals destaquen els fets a l'Auditori de Barcelona, a l'escenari gran del Senglar Rock, al Republicastur d'Astúries... 

I el 2009 arriba el cinquè disc de la banda, "X", el disc per celebrar el desè aniversari de la banda Durant el 2009 es va presentar el disc a llocs com l'escenari principal del MMVV, a les festes de la Mercè de Barcelona, a Andorra, Mallorca, Formentera, etc... 

Dept. han creat la banda sonora original de la pel·lícula "Xtrems", dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg amb una cançó inclosa també en el seu últim treball "X". Dept. fou nominat als Premis Gaudí del 2010 per aquesta banda sonora. També són els encarregats d'obrir el disc de La Marató de TV3 (2009)amb la cançó "Sense tu". 

El 2010 el grup enregistra el seu primer concert en directe a la sala Bikini de Barcelona, en un D.V.D que s'ha publicat aquest 2011. 

Durant la gira del 2010 Dept. actua a Copenhague (Dinamarca) i en la gira Europea del mític músic nord-americà Marky Ramone (The Ramones) amb la seva banda Blitzkrieg per tota Europa : Lyss(Suïssa) , Trieste i Treviso (Itàlia), i al circuit de Magny Cours i Paris (França). La gira acaba a l'octubre, moment en què la banda comença la gravació del seu sisè disc d'estudi. 

El 2011 comença al febrer amb la sortida de "Control" (Música Global), un disc especial que enceta una nova dècada del grup i on a més hi va inclòs el concert en directe enregistrat a la sala Bikini de Barcelona el 19-03-2010, on es va fer un repàs de tota la trajectòria del grup dins el marc de la gira d'"X". A partir de finals de febrer el grup començarà la gira d'aquest disc que al mes de juny els portarà de nou a fer una gira europea amb la banda de Marky Ramone.